La historia del cannabis medicinal

La història de la marijuana medicinal es remunta segles enrere. Totes les grans civilitzacions coneixien les qualitats medicinals del cànnabis i el seu efecte analgèsic, calmant o estimulant al cos humà. 

S’elogien aquestes propietats a l’enciclopèdia d’herbes més antiga coneguda, que data al voltant del 2637 a.C. El llibre s’atribueix a Shennong, l’Emperador xinès mitològic i fundador de la medicina tradicional xinesa. El cànnabis s’inclou en la majoria de tractats i manuals mèdics a partir d’aquest moment.

El cànnabis medicinal a Occident

A l’any 1839 el geni científic irlandès Dr. William Brooke O’Shaughnessy (1809-1889) va introduir al món occidental l’ús medicinal de la marihuana i l’haixix que existia feia segles a l’Índia. Inspirat per les seves publicacions, es va començar a afegir  un extracte del cànnabis a les tintures (líquids a base d’alcohol). Aquestes es van combinar amb opiacis i altres extractes d’herbes, de vegades fins i tot amb la cocaïna.

Els metges van receptar els beuratges als joves i també a la gent gran per tractar tot tipus d’afliccions. Per exemple, unes gotes barrejades amb aigua tèbia van ser un bon remei per a les contraccions, la histèria o els dolors menstruals.  

A mitjans del segle XIX gairebé tots els farmacèutics locals feien les seves pròpies tintures, però a finals del segle es van fer càrrec els negocis farmacèutics que són famosos encara avui dia, com les multinacionals Parke-Davis & Co. i Eli Lilly. Aquestes companyies es van anunciar a les revistes principals i van publicar catàlegs de medicines.

Desprès dels opiacis, el cànnabis va ser l’ingredient més utilitzat en les medicines que van oferir les farmàcies europees i americanes.

Ampolles de cànnabis medicinal

El Hash Marihuana & Hemp Museum posseeix i exhibeix una de les col·leccions més grans del món d’ampolles de cànnabis medicinal del segle XIX i la primera part del segle XX.