Col·leccionista i fundador

Una conversa amb Ben Dronkers

Per què vas obrir un museu dedicat al cànnabis?

“El cànnabis i Amsterdam (i els Països Baixos) estan íntimament relacionats. Al passat, això va ser principalment pel cànem, que s’emprava com a matèria primera per fer veles i cordes a la indústria naval. Gràcies a aquesta planta – importada des de Rússia, però desenvolupada per agricultors a Holanda del Sud a Kenneptuynen – el nostre país navegava pel món a l’Edat d’Or. Al segle XVII, els Països Baixos van ser la nació més pròspera del món. És increïble que el paper del cànem no s’esmenta a la majoria del llibres d’història.”

Els coffeeshops d’Amsterdam són més coneguts?

“I tant. Òbviament, els Països Baixos té una reputació internacional ara en termes de l’ús recreatiu de cànnabis i haixix. Jo mateix vaig participar a desenvolupar les polítiques holandeses de tolerància al desafiar als responsables de les polítiques contínuament i al mostrar, a través de emprenedoria creativa, el disbarat d’una prohibició de les drogues toves a la pràctica. Tot i que fa molt de temps els Països Baixos van tenir un paper pioner pel que fa a les actituds vers la marihuana, van ser una vegada un país líder. Estic molt orgullós de donar la benvinguda cada any al ex-primer ministre holandès, Dries van Agt, qui va introduir les polítiques holandeses de tolerància als anys setanta, als Cannabis Culture Awards (Premis de la Cultura de Cànnabis). Són uns premis guardonats pel museu als individus i organitzacions que han lluitat per a l’acceptació del cànnabis a totes les seves formes. La gent com Jack Herer, Richard Branson i Frits Bolkestein, Ed Rosenthal i Henk de Vries ja l’han rebut.”

Sembles motivat.

“No existeix cap altre planta tan versàtil, que té una història tan meravellosa i tant de potencial per al futur, com a estimulant, però encara més com a medicina i com a matèria primera per a diverses indústries. He estat involucrat amb el cànnabis durant tota la meva vida i la planta segueix sorprenent-me. Hi ha moltes idees errònies i històries enganyoses i inexactes, així com flagrants mentides difoses pels mitjans de comunicació. ¡És una propaganda atroç contra una planta! Fem servir tot tipus d’objectes únics per informar a la gent sobre la planta, per tal que cadascú pugui formar la seva pròpia opinió.”

Quin és l’objecte més especial de la col·lecció per a tu?

“Hi ha tantes coses. Moltes coses tenen un significat personal per a mi, com tots aquells llibres signats pels autors famosos com Jack Herer, Ed Rosenthal, Robert Clarke, etc. Als meus nombrosos viatges per tot el món, cercant les millors llavors de cànnabis, vaig comprar tot tipus de pipes. La més gran i més atractiva és una pipa de plom gegant i feixuga de l’Àfrica Occidental. S’exhibeix a Barcelona i encara funciona perfectament, ho sé de primera mà (es riu). Però el meu preferit de sempre és el quadre de 1660 del pintor del segle XVII David Teniers el Jove, un contemporani de Rembrandt. Es pot veure a Barcelona. Mostra a la gent al voltant d’una taula petita fumant cànnabis junts, una activitat que era molt habitual als Països Baixos en aquella època. Un fet interessant és que també vesteixen roba feta de tèxtil de cànem, i hi ha paper a la taula que també es feia de cànem en aquella època. Al nínxol a la paret del darrere hi ha una ampolla d’oli de cànem, que s’emprava per encendre làmpades. Potser l’artista utilitzava oli de cànem per espessir la pintura. Molts quadres d’aquella època es pintaven sobre la tela de cànem. La paraula en anglès ‘canvas’ és derivada de cannefas (cànnabis). En resum, aquest quadre mostra els múltiples usos de la planta. I és un quadre molt bonic.”

Què t’agradaria que els visitants en treguin?

“Una visita a Amsterdam o Barcelona no és completa sense una visita als nostres museus. Es quedaran sorpresos per la versatilitat del cànnabis, una planta que retrata la història de la humanitat com cap altre i que té un potencial enorme per al futur.”