La col·lecció permanent del nostre museu de Barcelona compta amb dos Picassos. Les dues litografies amb el mateix títol «Fumador» (1964 i 1969) del carismàtic artista adornen els dos costats de la xemeneia modernista a la sala històrica del museu. Però, quina connexió hi ha entre Picasso i el cànnabis? A la seva època rosa (París, 1904-1907) Pablo Picasso i la seva noia Fernande Olivier solien consumir opi i haixix a casa d’uns amics. Patrick O’Brian esmenta a la seva biografia «Picasso» (1976) que per menjar píndoles d’haixix «Picasso va patir desagradables al·lucinacions: que es trobava en un carreró sense sortida, condemnat a pintar sempre el mateix, una i altra vegada. » L’experiència de Picasso amb el cànnabis no va ser del tot positiva. Probablement té a veure amb el fet que es barrejava l’haixix amb altres substàncies. A principis de segle XX no hi havia tanta informació sobre les interaccions farmacològiques del cànnabis com avui dia.