A principis de la dècada del 1970, Roger T. Davis vivia a una zona profundament conservadora del sud-oest de Virgínia. Davis era un hippie negre, una autèntica figura de la contracultura. Les seves eleccions de vida van desafiar les normes socials: va comprar, fumar i vendre cànnabis, i es va casar amb una dona blanca en una època i un lloc en què els matrimonis interracials no eren la norma.

L’octubre del 1973, Roger T. Davis, de 28 anys, va vendre 85 grams (tres unces) de cànnabis a un informador de la policia. Aquesta emboscada va provocar que els investigadors escorcollessin casa seva i trobessin 170 grams més (sis unces). Davis va ser arrestat i acusat d’un delicte de possessió amb intenció de subministrar i un altre per vendre cànnabis. En total va ser condemnat a 40 anys de presó i una multa de 20.000 dòlars (l’equivalent actual a 119.400 dòlars / 109.692,78 €): 20 anys i una multa de 10.000 dòlars per cada càrrec.

Roger Davis va ser batejat com el “Màrtir de la marihuana” -un títol del qual avui encara està orgullós – i es va convertir en un símbol per als activistes cannàbics que van lluitar contra les lleis discriminatòries que es van aplicar en nom de la “Guerra contra les drogues” de Nixon.

En els anys següents, diversos jutges federals van criticar la sentència, afirmant que era un càstig cruel i injust, i molt desproporcionat en comparació amb delictes similars a Virgínia. La sentència va ser anul·lada, després l’Estat la va recórrer. En definitiva, el Tribunal Suprem va fer costat a l’estat. Aquesta audiència, titulada ‘Terrell Don HUTTO, director del Departament de Correccions de l’Estat de Virgínia, et al. V. Roger Trenton DAVIS’, va tenir lloc l’11 de gener del 1982. Després que la Cort Suprema es va posar del costat de l’estat de Virgínia, es va denegar una nova audiència malgrat les afirmacions de l’equip de defensa, que va assenyalar que el càstig era desproporcionat considerant sentències anteriors.

El 2021, l’estat de Virgínia va legalitzar la possessió i el cultiu de cànnabis, afegint-se a una llista de (ara, a partir del 2023) 23 estats que han despenalitzat el cànnabis, amb un total de 41 que també tenen programes de cànnabis medicinal. A una entrevista posterior amb el Washington Post, Davis es va alegrar de veure que s’han fet progressos, però també va afirmar que el govern “ha de compensar a molta gent… hi ha milers de persones a Virgínia a les que han arruïnat la vida igual que a mi”.

Roger és una de les moltes víctimes del prejudici racial aplicat per les lleis de drogues establertes per l’administració de Nixon durant la fallida “Guerra contra les drogues”. Malgrat els intents de rectificar les lleis actuals, encara hi ha molta feina que cal fer, no només als Estats Units, sinó a tot el món.

La imatge de dalt està extreta de la portada de l’edició de juliol de la revista High Times de 1983. Una còpia original d’aquesta publicació es troba a la col·lecció del museu.