Cànem per a la victòria

Curta pel·lícula propagandística

Arran de l’atac japonès a Pearl Harbor en 1941, Estats Units es va involucrar directament en la Segona Guerra Mundial. Com a resultat, la producció de guerra nord-americana havia de funcionar el més ràpid possible. No obstant això, hi havia escassetat de fibres, ja que la producció de cànem de Filipines i les Índies Orientals estava en mans dels japonesos i la importació de jute de l’Índia era limitada. La solució al problema es va trobar en el cultiu de cànem en sòl americà, una planta que en aquell moment (després de 1937) era il·legal a Amèrica.

“Hemp for victory” (“Cànem per a la victòria”) és una curta pel·lícula propagandística de 1942 realitzada pel Departament d’Agricultura dels Estats Units amb l’objectiu de persuadir als grangers de Kentucky i de Wisconsin per conrear cànem en comptes de blat de moro. Aquesta pel·lícula de catorze minuts en blanc i negre, que es pot veure íntegrament en els nostres museus, va ser dirigida per Raymond Evans amb la veu en off de Lee D. Vickers: “Fa molt temps, quan els temples grecs eren nous, el cànem ja era vell en el servei a la humanitat. Durant milers d’anys aquesta planta havia estat conreada per a cordes i teles a la Xina i en altres parts de l’Est. Durant segles abans de 1850, tots els vaixells que van navegar els mars occidentals van ser aparellats amb cordes i veles de cànem. Per al mariner, com per al botxí, el cànem era indispensable. “

La veu continua: “El 1942, a petició del govern, els agricultors patriotes van plantar 37.000 acres de llavor de cànem, un augment d’alguns milers per cent. L’objectiu per 1943 és més de 50.000 acres de llavor de cànem (…) La producció de cànem ha de ser augmentada immediatament com a part de l’esforç de guerra”.

La producció de cànem als Estats Units

Conrear el cànem, una planta miraculosa que va jugar un paper en la victòria americana, va ser novament prohibit després de la guerra. El govern nord-americà fins i tot va negar l’existència de “Hemp for Victory” durant anys. Fins que dos exemplars en VHS van ser donats en 1989 a la Biblioteca del Congrés pels activistes del cànnabis Jack Herer, Mia Farrow i Carl Packard. Havien trobat la pel·lícula després d’una extensa cerca en els arxius.