Fent haixix

Mètodes tradicionals

L’haixix (també anomenat grifa) s’elabora amb la substància enganxosa (tricoma) que es troba a la marihuana. Alguns mètodes d’elaboració tenen milers d’anys.

La intensitat, l’olor i altres propietats de l’haixix depenen de la genètica de la planta. Es fa de diverses maneres diferents, però el procés és sempre completament natural i no inclou l’ús d’additius químics. Als museus d’Amsterdam i de Barcelona s’hi poden veure il·lustracions d’aquests mètodes, juntament amb diferents tipus d’estris per elaborar l’haixix.

Haixix fet amb sedàs

La majoria dels tipus d’haixix es fan fregant les plantes seques sobre una malla molt fina. Llavors els tricomes es filtren pel sedàs i se separen de la matèria vegetal. Després, les glàndules de resina recollides es treballen amb calor i pressió per formar una massa consistent d’haixix. L’haixix fet amb sedàs tendeix a ser més dur i dens que el fet a mà, ja que s’acostuma a premsar mecànicament. Pot variar de marró clar i sec a molt negre i enganxós.

Haixix fet a mà

Charas és l’haixix que s’elabora fregant les flors de plantes femelles vives amb les mans per separar els tricomes (glàndules de resina minúscules que produeixen els components actius de la planta) de les flors. Aleshores es treu la resina dels palmells de la mà i es premsa manualment donant-li forma de bola homogènia. Normalment és marró fosc o negre, lleugerament enganxós i tou a temperatura ambient.