Cada aspecte del treball relacionat amb el cànem, des de la sembra fins al teixit, era feina “de dones”. Així, quan a finals del segle XVII Hishikawa Moronobu va decidir retratar els costums i modals de les dones japoneses de l’època, les filadores de cànem van tenir un protagonisme important. El 1695, un any després de la mort de l’artista, es van publicar aquestes il·lustracions al llibre Wakoku hyakujo (Cent dones del Japó).

Segons l’investigador Robert Clarke, el processament de la fibra de cànem al Japó segueix el mateix procediment que a Corea amb una excepció important. En lloc de remullar les tiges de cànem amb vapor, els japonesos submergeixen breument feixos de tiges llargues en aigua bullint, estenen les tiges perquè s’assequin al sol i, més tard, fan servir una fermentació controlada perquè les fibres es deixin anar del nucli llenyós.