A Cuba a l’any 1937, l’any que els Estats Units van establir la llei d’impost sobre la marihuana, el qual en efecte va il·legalitzar el cànnabis, Antonio Gil Carballo va publicar el seu llibre Expendedores y viciosos. Opio, morfina, marihuana, cocaína, heroína (Expenedors i viciosos. Opi, morfina, marihuana, cocaïna, heroïna). A les 212 pàgines, el periodista descriu els perills del cànnabis i d’altres tipus de drogues per a la gent jove de Cuba. “El cànnabis és pitjor que l’opi, la morfina o la cocaïna, (…) perquè desperta les passions més terribles i sinistres a les persones”. El llibre acaba amb el text complet de la convenció internacional de drogues a Ginebra a l’any 1931, quan es va decidir imposar restriccions de producció als productors legals dels opiacis i la cocaïna.

El país de drogues número u

Als anys següents, Gil Carballo va publicar una sèrie d’articles sobre el declivi de Cuba a causa del pròsper comerç de drogues (“Cuba és el país de drogues número u”) i fins i tot va aconseguir confiscar “chitines” (porros) ell mateix i entregar uns quants traficants a la policia. Com expert en narcòtics, el servei secret cubà li va encomanar a Gil Carballo a l’any 1945 entrenar un equip de 25 agents anti-drogues. Al final de la dècada de 1940, van detenir centenars de persones de la classe treballadora, la majoria de les quals eren fumadors i traficants de marihuana a petita escala. Malgrat aquest grup de treball especial, el mercat negre a Cuba va continuar creixent. La corrupció dins de la policia va ser una de les causes principals.

Che Guevara

Poc després de la revolució cubana a l’any 1959, Fidel Castro i les seves forces rebels van introduir lleis draconianes contra les drogues i tots els usuaris de drogues van ser enviats a campaments marxistes de reeducació a realitzar treballs forçats. Mentre que els hippies als Estats Units es deixaven créixer els cabells i consideraven a Che Guevara com un dels seus herois, els comunistes cubans associaven l’ús recreatiu del cànnabis a una desviació ideològica. Encara ara, a l’illa caribenya la possessió d’una quantitat petita de marihuana pot conduir a una pena de presó d’entre sis mesos i dos anys.

Els nostres museus a Amsterdam i Barcelona exhibeixen diversos cartells de pel·lícules i novel·les “pulp” amb missatges histèrics contra el cànnabis de les dècades de 1930, 40 i 50. El llibre escrit en castellà Expendedores y viciosos. Opio, morfina, marihuana, cocaína, heroína (1937) forma part de la àmplia col·lecció del Hash Marihuana & Hemp Museum a Barcelona.