Tothom coneix al fort personatge de dibuixos animats Popeye, que sempre es fica en problemes i cada vegada que està a punt de perdre davant el barbut llop de mar Bluto es menja una llauna d’espinacs. Llavors es torna súper fort i derrota a tots els seus oponents. Però, realment Popeye i Olivia aconseguien el seu aliment verd a les verduleries?

L’argot per a cànnabis

Quan Popeye va ser creat el1929 pel dibuixant nord-americà Elzie Segar (1894-1938), la paraula espinac era l’argot per a cànnabis. Es pot escoltar, per exemple, en el tema “The Spinach Song (I Didn’t Like It The First Time)” (“La cançó de l’espinac (no em va agradar la primera vegada)”) de la banda de jazz Julia Lee and her boyfriends, que també va tenir èxit amb “Lotus Blossom (Sweet Marihuana)” (“Flor de Lotus (dolça marihuana)”). Actuaven en clubs de jazz a Kansas City, on un núvol de fum d’herba surava totes les nits i usaven l’espinac com a metàfora de la marihuana. Et fa pensar en Popeye, el mariner devorador d’espinacs, sobretot perquè solia menjar-les a través de la seva pipa. La qual cosa és bastant estrany per a espinacs que surten d’una llauna.

Els grups de pressió anticànnabis dels anys trenta van declarar que el cànnabis et feia immune a les bales i et donava altres poders sobrenaturals igual que Popeye solia cantar “Sóc fort fins al final perquè menjo espinacs”. Per descomptat, com a mariner, Popeye estava familiaritzat amb herbes i plantes exòtiques. Els mariners americans van ser els primers a fumar cànnabis als Estats Units. Hi ha una altra referència al cànnabis pel que fa a Popeye: en els anys seixanta, el gos de Popeye es deia Birdseed, que podríem traduir de l’anglès com a “llavor per a ocells” i, en aquell moment, la llavor del cànem s’utilitzava com a aliment per a aus.

La cançó de l’espinac:

“L’espinac té vitamina A, B i D, però l’espinac mai em va atreure
Però un dia, mentre sopava amb un noi, vaig decidir donar-li una oportunitat
No em va agradar la primera vegada, va ser tan nou per a mi
No em va agradar la primera vegada, jo era tan jove, ja veus
Acostumava a  fugir d’aquestes coses, però ara d’alguna manera no tinc bastant
No em va agradar la primera vegada, oh, com va créixer en mi!”