Per dormir tranquil·lament, els japonesos depenien d’una kaya, una xarxa de forma quadrangular feta de fibres de cànem que oferia protecció contra els mosquits. Des de mitjans del segle XVIII, grans mosquiteres envoltaven tota l’àrea de dormir de la família, mentre que les kaia més petites es penjaven al voltant de futons individuals. Per excloure insectes però permetre el lliure flux d’aire, aquestes xarxes de cànem fetes a mà estaven compostes per una malla d’un mil·límetre. Com que la mosquitera creava efectes subtils com la transparència i les ombres, era un tema recurrent a l’art japonès.