Cànnabis i el nostre cos

De quina manera es produeixen els efectes principalment medicinals i psicoactius al cos humà? Descobriu més informació sobre els cannabinoides i el sistema endocannabinoide aquí.

La bioquímica del cànnabis és un tema apassionant i complex. Continua la investigació sobre les propietats dels molts cannabinoides diferents produïts per les diverses varietats de la planta de cànnabis, i el Hash Marihuana & Hemp Museum segueix tots aquests nous descobriments amb interès. Aquest apartat presenta una descripció bàsica de com els components actius del cànnabis interactuen amb el cos humà.

Cannabinoides i el sistema endocannabinoide

El cànnabis produeix de forma natural diversos cannabinoides, potser fins a 60, malgrat que poc se sap sobre la majoria d’ells. Els cannabinoides més comuns i poderosos –i per tant els més coneguts i àmpliament estudiats– són el tetrahidrocannabinol (THC), el cannabidol (CBD) i el cannabinol (CBN). 

El cervell humà produeix un neurotransmissor conegut com a anandamida que també pertany al grup dels cannabinoides. Els receptors d’anandamida es troben per tot el cos humà: al sistema nerviós, l’intestí, els òrgans i sobretot al cervell. El nom d’aquesta xarxa en el seu conjunt és el sistema endocannabinoid.

Gràcies a aquest sistema, els cannabinoides continguts en el cànnabis són capaços d’unir-se als receptors endocannabinoides presents en el cos humà. Aquesta acció és la base de tots els efectes psicoactius i de la majoria dels beneficis medicinals del cànnabis.

Cànnabis natural vs. cannabinoides sintètics

El cànnabis ja havia proporcionat beneficis medicinals i terapèutics durant milers d’anys abans que els seus principis actius s’identifiquessin o aïllessin. Les proporcions exactes d’ingredients actius en qualsevol mostra determinada de cànnabis natural poden variar o presentar un factor desconegut, però això no significa que representi un perill per als consumidors de cànnabis natural. Per contra, l’ús de cànnabis natural durant un període tan llarg de temps sense cap evidència d’efectes secundaris tòxics indica de forma clara que aquest no és el cas. 

A més, si bé cal aïllar i sintetitzar els cannabinoides per tal d'estudiar-los, això no vol dir que els cannabinoides aïllats o de síntesi siguin la millor forma de cànnabis medicinal per administrar als pacients.

Hi ha proves que evidencien que ingerir cànnabis en la seva forma natural pot proporcionar una gamma més àmplia de beneficis terapèutics que els cannabinoides aïllats, molt probablement a causa del factor desconegut representat pels diferents cannabinoides i altres substàncies a la planta.

Share: 
Facebook icon
Twitter icon
Pinterest icon